El topònim ve del nom de la localitat Carraixet, que era, en principi, la denominació que rebia el municipi actual de Bonrepòs i Mirambell, lloc per on passa el barranc. El municipi està situat en la comarca de l'Horta Nord, molt a prop de la ciutat de València. El nom Carraixet prové del llatí *CARICETUM 'carrissal, lloc plantat de càrritx' (OnCat III 284b47). Per tant, es tracta de l'ètim CARĬCE + el sufix -ĒTA, -ĒTU, que forma col·lectius botànics". Es sabut que el càrritx és una planta clau en les zones humides mediterrànies.

El canvi de topònim Carraixet > Bonrepòs i Mirambell s'explica en el llibre de Vicent Baydal i Ferran Esquilache De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell. Els orígens medievals d’un poble valencià, 2020, pàg. 12: "En este sentit, el canvi de topònim possiblement estigué originat per les connotacions negatives de les forques que s’instal·laren a prop poc abans i que reberen el mateix nom de Carraixet. De fet, com també veurem, és ben probable que esta mateixa instal·lació acabara donant nom a tot el barranc, en l’actualitat conegut com a barranc de Carraixet però que amb anterioritat rebia altres noms genèrics com «la Rambla» o «el Riu Sec», segons apareix, per exemple, en el Llibre dels fets de Jaume I en parlar de la retirada musulmana de la batalla del Puig d’agost de 1237: «aquí es començà de vençre la batalla, e durà la vençuda tro al Riu Sec, que és entre Foyos e València» (Soldevila 2007: 292)".

Cal aclarir que la forma tradicional i documentada del barranc és sense article, de Carraixet. Això actua a favor de la teoria que el barranc agafa el nom de la localitat i no directament del col·lectiu botànic, com segurament passa en altres barrancs del Carraixet, com el de Morella, el de Xàtiva o el de Xaló.